Pages

diumenge, 22 de febrer del 2015

'Ni un pam de net', el text de Ferran Gerhard a la presentació de 'L'amant xinès'

Eren els quatre genets de l’apocalipsi verbal. Feia temps que cavalcaven sense muntura, com si les bèsties s’haguéssin rendit, fartes d’aventures. Era quelcom semblant al que ocorre als franctiradors: quan no poden amb els objectius donen tombs, són brúixoles seduïdes per un imant, embogeixen i deambulen sense destí per un camp magnètic.

Per tal d’esquivar aquella costa avall, es reunien quasi cada dia a la cafeteria Savoia, a les Gavarres. Aquell pòquer tan humà era format per tres periodistes i un escriptor. Els primers: Mateu Alemany, àlies Kapuscinski o Kàputx, que va perdre la feina per fotre el nas en un viatge a Xina de polítics i empresaris, entre ells el batlle de Valls i l’expresident de la Cambra de Comerç de Tarragona, i ara candidat a alcalde; Nando Gallart, condemnat a l'atur per detallar les misèries d’un tal Santos Fèlix, editor del diari La Tribuna de Tarragona, i Jorge Jurado, que es va quedar sense treball per captar i descriure la ferum que brollava del ventre de la Diputació Provincial, de les inversions a l’estranger (a l’Argentina, concretament) de la Autoritat Portuària, i dels cabals públics que circulaven pel Ajuntament tarragoní i acabaven en mans privades. El titular de l’avortat reportatge: 'Ni un pam de net'. La darrera peça, el novel·lista Amador Sandaño, era de Buenos Aires i li agradava més fer volar coloms i beure –tot tipus de libacions alcohòliques-  que narrar.

El Savoia els va atreure des d’un començament perquè els recordava, encara que sembli estrany, un llibre mític, 'Històries del Savoy', d’un tal José Luis Alvite que, com va dir algú, “amb les seves frases podies fabricar un misto per encendre una cigarreta” (1). Y… tots fumaven.

Escarxofats en un confortable sofà i en butaques dignes de Ca Clols, aquells xafatolls organitzaven al capvespre, quan la soledat els angoixava, tertúlies remullades amb generosos dry Martini i gin tonics. El combinat a assaborir depenia de si estava ennuvolat o lluïa el sol.

Aquell divendres plovia, així que optaren per la ginebra amb tònica. Kàputx va proposar per començar dialogar sobre literatura, sobre novel·la negra, i es va treure de l’atrotinada gavardina crema -una deplorable imitació de les de Humprey Bogart- 'L’amant xinès'. Tots havien llegit l’obra, era la condició sine qua non prèvia al debat.

Per un instant, van coincidir Kàputx i Amador. Van mirar una noia que es dirigí a la barra. Aquell cul, cenyit per uns texans vermells, gairebé els va fer perdre l’oremus.

-Òndia, quin monument  -se li va escapar a Sandaño.

-No siguis fetiller, mustinot. És una inspectora dels Mossos d’Esquadra que no es talla ni un pèl. Ja et veig a la cangrí, gorrinet –matisà Kapuscinski que la coneixia des de feia anys, encara que no íntimament.

Vinga, carallots, iniciem la missa –va intervenir Jorge Jurado que no havia aconseguit enterrar el to de director del setmanari Tarraco Exprés, ni que ara només fos un simple prejubilat raonotes.

-A mi, l’historia que explica l’Aritzeta em sembla interessant. S’ajusta a l’actualitat, té en compte paisatges, situacions i circumstàncies molt versemblants. Es allò que valtros en diríeu “realficció”, cony, i sovint qui ho intenta no se’n ensurt.

 -A més, ella té pebrots, ja que també es una narració de denúncia –va reblar Sandaño.

 -I fixeu-s’hi, parla del Fortí de la Reina, del Cementiri dels Anglesos o dels Jans, de Barcelona World, de la florentinada aquesta del Castor i els seus cagallons sísmics, de la manca de pesca, de Càritas… i, ah, de la antiga caserna de l’avinguda de Catalunya que, ves per on, va formar part de la meva adolescència –subratllà Kàputx.

-Però tu no ets de Reus, salitraco? – ficà cullerada Jurado.

 -Sí, xon, però al voltant d’aquelles instal·lacions militars hi havia uns quants puticlubs, bé, llavors en dèiem barres americanes. El Chaplin i el Kioto n’eren dos, i de categoria, no com els de la Part Alta que semblaven enganxats amb saliva dejuna.

 Sempre ha de sortir el putiferi, els lloros, els baixos del bacallà –es queixà Jurado.

 -Doncs, ja posats i furonejant sota faixa, jo trobo a faltar sexe en 'L’amant xinès'. No es folla, hi ha un cop que la Mina Fuster recorda que va fer l’amor, no que va cardar. I, sobretot, hi manca violència, perquè, xecs, es un relat de crims –recalcà Amador.

-Es cert, a mi també m’ha xocat. L’autora, en un conte que es deia 'L’assassinat de la venedora de cupons', aconsegueix descripcions d’una brutalitat entranyable, perdoneu-me l’oxímoron, i aquí em fa l’ impressió que es reprimeix- deixà anar Nando.

-El llibre m’ha agradat. Un ritme, al principi lent però després vertiginós, i tot amanit amb detalls secundaris però encertats, enriquidors de l’argument principal. L'escena de la mare de la Mina a la terrassa del apartament de Cambrils, esperant els fantasmes de la nit i amb la seva filla abatuda per la certesa de “no saber què fer quan una persona que viu sola es fa gran”, em va emocionar. No podia dormir, em vaig estirar al llit pensant que jo era aquella jaia –confessà Kàputx, un home no tan dur com li agradava aparentar.

-Ep, jo el que també valoro és la força i el potencial d’algunes expressions. Vaig anotar: “Parets de color d’escopinada seca”; “veu poderosa que rascava com un paper de vidre”; “bigoti de mariscala com la Frida Kahlo”, i, “li havia de treure les paraules de la boca com si li arranqués un queixal –assegurà Gallart.

 -Au!, també hi ha sentit de l’ humor. Sinó, a que ve la ciutat subterrània per on andareja l’ Olga Xirinacs?. Teniu al caparró que en els anys setanta ja parlava de aquell món d’ombres Joan Piqué, el Piquirrasqui, l’amo de la taverna Las Flores, aquell brètol entranyable que venia periquitos als quals pintava les plomes i que s’amagava quan, al poc temps i després de destenyir-se els ocells, el perseguien les clientes indignades per l’estafa?- comentà en Jurado.

 -Vatua, hosti tu, hi ha una cosa que heu ignorat i que és clau: tot esdevé en aquest territori marginat format per les comarques. Calia una operació quirúrgica: deixar de banda Barcelona com a marc. Sortir per un cop del puto “cap i casal” –esbufegà Nando Gallart.

-Dallonses, a mi em va encantar la banda sonora. Tot i que la Amy Winehouse, aquell monyo monya que va rebentar en un delirium tremens letal, ja sortia a la narració de la Once, la de l’homicidi del cuponazo – es va vanagloriar Sandaño.

 -I es van fer les vuit, les nou i les deu. Va arribar el moment de pactar el volum que diseccionarien, hàbils cirurgians dels mots, el mes vinent. En aquesta ocasió no va caldre discutir. Seria “Poeta Morta” de Patricia Heras, la Patri, aquella xicota de pentinat de tauler de escacs, celles poblades i somriure melangiós que abominava del Papà Estat i que es va suïcidar al no suportar la presó després de ser sentenciada per uns fets que no va cometre.

Una mica engatats, com pirates a l’abordatge, van assaltar el bus. Després, lo de quasi sempre. A cap li entusiasmava tornar a casa, anar a la jóc. Sense dir-se res i assedegats enfilaren cap als bars. El periple fou el bordell Montevideo, El Cau, El Candil, el J.B i, ja de matinada, el Tòtem, on els va caure la vena i van descobrir que eren invisibles per les dones, un peatge dolorós que havien d’abonar per haver arribat a certa edat.

En el Balcó del Mediterrani, asseguts a la gespa i sota la presència intimidant de Roger de Llúria, Gallart anuncià que tenia in mente una historia sobre un crim, el de l’Antonio també conegut com 'L’home del temps', un indigent del Catllar que fou testimoni d’un robatori i el van apedregar i apallissar fins que li sortí l’ànima per la boca mentre escopia les dents i, desfigurat, fou localitzat en una caseta de la Renfe, tocant a les vies del tren (2). Sandaño va proposar realitzar un volum col·lectiu amb una selecció de contes policíacs que podrien editar Silva, Arola o Llibres del Delicte. Fins i tot sabia com es diria: 'Ells sempre maten'.

El mar abraonat, furient, udolava allà a baix. Van guaitar. Callats, muts. Les veus interiors, aquells polissons sarcàstics i cruels que els eixordaven en una època, s’havien apagat.  El silenci es convertí per uns segons en una pàtria pesada, avorrida, malastruga, com la imperial i blavosa, aquella de la hissada matinal de bandera sota els sons del himne nacional. La foscor atemoria. El sobtat esgarip del Kàputx els va estremir. Jurado, trasmudat, murmurà: “Per nosaltres el dolor és tendresa” (3).

Ferran Gerhard, Tarragona, 3 de febrer de 2015
     

 1 Juan Tallón, El País, 20 de enero de 2015.  2 Episodi que m’explicà Yolanda Tarrés Capdevila el 30 de gener de 2015.  3 Jaime Gil de Biedma: “Para nosotros el dolor es tierno”.

dijous, 19 de febrer del 2015

Collbató Negre organitza la presentació de 'L'amant xinès' de Margarida Aritzeta

El col·lectiu Collbató Negre organitza aquests dijous, 19 de febrer, a les 7 de la tarda, la presentació de la darrera novel·la de Margarida Aritzeta, 'L'amant xinès'. L'acte es farà al Casal Cultural de Collbató amb la col·laboració de l'editorial, Llibres del Delicte, el Casal de Cultura i Som Negra. Aquest portal de venda d'obres de gènere per internet ofereix, a més , la possibilitat d'aconseguir la novel·la signada per la seva autora.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta acompanya la trama de la novel·la, que en sols un mes arriba a la segona edició. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que "pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara", segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita 'L'amant xinès'. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és "un personatge necessari al gènere negre en català".

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar "una època de corrupció on la gent se sent impotent". "Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant", remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè "la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida", remarca l'escriptora.

dimarts, 17 de febrer del 2015

Llibres del Delicte treu la segona edició de 'L'amant xinès' un mes després de sortir al carrer

La bona acollida entre els lectors que està aconseguint la novel·la negra 'L'amant xinès', de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta, ha portat a l'editorial Llibres del Delicte a anunciar aquest dilluns, 16 de febrer, el llançament d'una segona edició per atendre les demandes. Aquesta nova edició es materialitza tot just un mes després de l'arribada de l'obra als prestatges de les llibreries del país, el passat mes de gener del 2015.

L'acceptació que està obtenint 'L'amant xinès' no sols es palesa en les vendes sinó en l'elevada participació de públic en les presentacions que s'han fet fins ara en municipis com Tiana, Barcelona, Tarragona o Valls, on s'hi van aplegar més d'un centenar de persones. Dijous, 19 de febrer, a les 7 de la tarda, l'autora presentarà el llibre al Casal Cultural de Collbató en un acte organitzat per Collbató Negre.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta acompanya la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que "pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara", segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita 'L'amant xinès'. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és "un personatge necessari al gènere negre en català".

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar "una època de corrupció on la gent se sent impotent". "Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant", remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè "la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida", remarca l'escriptora.

divendres, 13 de febrer del 2015

El Portal 22 s'omple en la presentació de la novel·la 'L'amant xinès' a Valls

Gairebé un centenar de persones han omplert el restaurant Portal 22 aquest dijous, 12 de febrer, per assistir a la presentació de la novel·la de Margarida Aritzeta 'L'amant xinès', a Valls. L'acte ha comptat amb la presència de l'autora, la professora de la URV i escriptora Montserrat Palau, i el músic Joan Reig.

Palau i Reig han destacat l'actualitat dels fets que relata aquesta novel·la negra així com els seus escenaris, que poden ser fàcilment reconeguts. En el mateix sentit, han remarcat els nombrosos ingredients que apareixen a les seves línies propis i no tan propis dels gèneres, la violència o el sexe però també la música, les olors, els vins catalans... concentrats en poques pàgines.

Segons Palau, el personatge de la inspectora Mina Fuster té molt de recorregut i la lectura de la novel·la convida a esperar un nou lliurament del personatge. Per la seva banda, Reig va reivindicar una sèrie televisiva amb els Mossos com a protagonistes que no caigui en el naïf perquè es constata que hi ha talent entre els escriptors per fer uns bons guions.

Aritzeta va aprofitar per donar algunes de les claus de la novel·la que juga amb uns fets reals que, un cop fora del seu context, es converteixen en una ficció literària. L'escriptora vallenca també va reivindicar la necessitat de retratar la realitat social i va anunciar que, almenys, hi ha tres lliuraments més amb la inspectora Mina Fuster com a protagonista.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta acompanya la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que "pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara", segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita 'L'amant xinès'. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és "un personatge necessari al gènere negre en català".

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar "una època de corrupció on la gent se sent impotent". "Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant", remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè "la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida", remarca l'escriptora.

dimecres, 11 de febrer del 2015

Montse Palau i el músic Joan Reig presenten a Valls 'L'amant xinès', de Margarida Aritzeta

L'escriptora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montse Palau; i el bateria d'Els Pets, Joan Reig, acompanyaran aquest dijous, 12 de febrer, a Margarida Aritzeta en la presentació a Valls de la seva darrera novel·la, 'L'amant xinès'. L'acte de presentació es farà, a les 8 del vespre, al restaurant Portal 22-

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols 'El pou dels maquis' i 'Bandoler', Aritzeta torna al gènere negre amb 'L'amant xinès'. Al darrera no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que "la novel·la negra és una novel·la de denúncia".

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta acompanya la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que "pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara", segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita 'L'amant xinès'. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és "un personatge necessari al gènere negre en català".

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar "una època de corrupció on la gent se sent impotent". "Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant", remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè "la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida", remarca l'escriptora.

dilluns, 9 de febrer del 2015

La Llibreria La Capona de Tarragona acull la presentació de 'L'amant xinès', de Margarida Aritzeta

Aquest dimarts, 10 de febrer, a partir de les 8 del vespre, la Llibreria la Capona de Tarragona (Gasòmetre, 41-43) acull la presentació de 'L'amant xinès', la darrera novel·la de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. L'acte comptarà amb la presència de l'autora i la presentació anirà a càrrec de l'escriptor i periodista Ferran Gerhard.

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. Al darrera no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora.

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | Macys Printable Coupons