Pages

dilluns, 26 de gener del 2015

'El pou dels maquis', de Margarida Aritzeta, obre el Cicle Proscrits de la Biblioteca de Tarragona

Aquest dimarts, 27 de gener, a les 7 de la tarda, la novel·la 'El pou del maquis' de Margarida Aritzeta serà l'encarregada d'obrir el Cicle Proscrits que ha organitzat el Club de Lectura de la Biblioteca de Tarragona. Escrita l’any 2013, la novel·la està ambientada en els anys quaranta i basada en fets reals. S’hi narra la història de quatre maquis que cavaven un pou a la masia Cardellà. Per a la redacció de la novel·la  l’autora va portar a terme una important tasca de recerca de testimonis i consulta d’informes i expedients de consells de guerra. Un segon llibre titulat 'El pou dels maquis: els fets, els documents' explica el procés de documentació i ajuda a situar llocs i a reconèixer paisatges i personatges.

Tres obres conformen el nou Cicle Proscrits del Club de lectura de la Biblioteca Pública de Tarragona, cicle previst per al primer trimestre de 2015. Els protagonistes de les novel·les són homes d’acció que s’han vist obligats a viure fora de la llei, a causa tant de guerres, com de reals o suposats delictes, envoltats de circumstàncies polítiques i socials prou punyents. I els escenaris, a més, són de les comarques tarragonines.  

A la lectura a novel·la 'El pou del maquis' de Margarida Aritzeta seguiran les de 'Sepultura de bandoler', de Xavier Carreras; i 'Panxampla', de Rovira Ciment.

dimecres, 21 de gener del 2015

La presentació de 'L'amant xinès' omple la Llibreria Ona de Barcelona

L'emblemàtica Llibreria Ona de Barcelona s'ha omplert aquest dimarts, 20 de gener, per assistir a la presentació de 'L'amant xinès', la darrera obra de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. El retorn a la novel·la negra d'Aritzeta ha comptat amb una amena presentació de l'especialista en el gènere i escriptora Anna Maria Vilallonga. Tot plegat en el marc d'una llibreria nascuda l'any 1962 de la iniciativa d'un grup de persones compromeses en la recuperació cultural  i, molt especialment, en tot el que fa referència a la llengua catalana.

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora. (Foto: Llibreria Ona).

dilluns, 19 de gener del 2015

'L'amant xinès' es presenta aquest 20 de gener a la llibreria Ona de Barcelona

Aquest dimarts, 20 de gener, la Llibreria Ona de Barcelona (Gran de Gràcia, 217) acull la presentació de 'L'amant xinès', la darrera novel·la de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. L'acte comptarà amb la presència de l'autora i la presentació anirà a càrrec de l'escriptora especialista en novel·la negra, Anna Maria Vilallonga.

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.


I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora.

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | Macys Printable Coupons