Pages

dilluns, 22 d’abril del 2013

"El pou dels maquis" de Margarida Aritzeta arriba a la segona edició per Sant Jordi


Abans que es compleixin els dos mesos de la seva publicació, la darrera novel·la de l'escriptora de Valls Margarida Aritzeta, "El pou dels maquis" ha arribat a la seva segona edició. El bon ritme de vendes de l'obra i les demandes de les llibreries per la Diada de Sant Jordi han portat a l'editorial Cossetània a imprimir més exemplars d'aquesta obra que narra, de manera novel·lada, uns fets reals que van passar a la masia Cardellà de Valls entre 1946 i 1947, on uns maquis feien un pou. Recull, també, la presència i les accions d'aquests lluitadors antifranquistes a diverses poblacions de l'Alt Camp i del Baix Camp.

La novel·la es complementa amb un segon volum, també editat per Cossetània, "El Pou dels maquis: els fets, els documents",  que és una making of de la novel·la, on s'explica el procés de recerca i documentació d'uns episodis que s'emmarquen en l'anomenada "Caiguda dels Vuitanta" del PSUC de l'abril de 1947.

divendres, 19 d’abril del 2013

Margarida Aritzeta presenta "El pou dels maquis" aquest divendres al Castell de la Selva del Camp


L'escriptora Margarida Aritzeta presenta aquest divendres, 19 d'abril, la seva darrera novel·la, "El pou dels maquis" a la Selva del Camp. L'acte se celebra a les 8 del vespre, al Castell, i comptarà amb la intervenció de Jordi Vinyals, regidor de Cultura, i una lectura de textos a càrrec de Neus Salvat. El llibre, editat per Cossetània, una història novel·lada sobre la presència dels maquis a l'Alt i al Baix Camp.

La Selva del Camp té un lloc important a "El pou dels maquis". D'una banda, perquè hi passen els membres de dos grups de guerrillers: la partida del Teixidó entre 1945 i 1946 i dos dels membres del grup de Carles Valls entre el desembre de 1946 i l'abril de 1947, quan són detinguts, perquè treballaven a les obres de la carretera de l'Albiol i vivien al mas Gibert (a la foto), de la Selva. De l'altra, perquè és un poble  on la resistència antifranquista és forta i on hi ha un nucli sòlid de militants i simpatitzants del PSUC.

Entre els detinguts de la "Caiguda dels 80" de l'abril de 1947 hi ha dos homes joves de la Selva del Camp. Són en Josep Muntas Ferran (nascut 2-10-1917) i l'Andreu Soronellas Domingo (nascut 27-10-1920).  Se'n saben coses per la documentació del Consell de Guerra. Però sobretot a partir d'un document autobiogràfic de Josep Muntas redactat el juny de 1949, després de passar la frontera cap a França per no complir la condemna de tres anys que li havia estat imposada.

En aquest document, dipositat a l'Arxiu del PC a Madrid, Muntas explica el seu historial, on consta que va fer la guerra amb 18 anys i que el juny de 1939 va ser condemnat a mort; la pena li va ser commutada per cadena perpètua, però finalment va sortir de la presó el 26 de març de 1946 i se'n va anar a viure al seu poble. Muntas surt en llibertat provisional després de deu mesos de presó, treballa a la Comercial Terrestre i Marítima però durant el Consell de Guerra i el sentencien a 3 anys més de presó, que no té intenció de complir. El que diu a continuació documenta amb molt de detall una època i uns fets ocorreguts a la Selva que són absolutament desconeguts.

"Era una nueva vida que empezaba, acostumbrado al ambiente carcelario me fue difícil comprender que en mi localidad no existiera organización ninguna para combatir el régimen fascista ni tampoco para ayudar a los que sufrían en las cárceles.

Fue trabajo difícil y delicado al mismo tiempo, pero antes de un mes pude conseguir ponerme en contacto con el Partido en la localidad de Reus, donde residía la dirección comarcal. Una vez recibidas las instrucciones y orientado del ambiente, no me fue difícil organizar el Partido en mi localidad, llegando a ser uno de los mejores Radios de la provincia. Y en vista de esto la Comarcal me empleó como enlace provincial dentro del secretariado de Agitación y Propaganda. Por ser el Radio también que estaba más cerca de la montaña, me pusieron en contacto directo con el grupo de guerrilleros que actuaba en este sector para suministros y orientación. Y fue por dar a conocer al fascismo que el 14 de abril de 1947 no era fecha olvidada para nosotros, como no lo fueron las precedentes, que este grupo de guerrilleros quiso, cumpliendo órdenes, conmemorar este día haciendo volar una torre eléctrica, construcción metálica que va de Camarasa a Barcelona, pero el destino quiso que dos de nuestros camaradas fuesen apresados por la Guardia Civil y llevados detenidos a mi localidad. Huelga decir los medios que el Brigada de dicho puesto empleó para saber lo que nuestros guerrilleros se abstenían de decir, pero por fin hubo quien dijo més de lo debido (hoy expulsado el Partido), me delató a mí como Secretario General y al Secretario de Organización. A causa de ésto fui detenido y conducido a la cárcel Pilatos de Tarragona, acusado de Bandidaje y Terrorismo, y no por eso mi espíritu revolucionario decayó, no, todo lo contrario. Esta vez me metieron en la sala de los comunes y como que la comida era pésima e insuficiente organicé un acto de protesta, saliendo victoriosos.

Unos meses después, a la cárcel Modelo de Barcelona. Fue allí donde conocí toda la verdad de nuestro procesos, en él estábamos comprometidos 72, entre ellos nuestros mejores dirigentes Regionales. [... ] En el año 1947, y en la cárcel, fuimos todos objeto de los más [...]los y pésimos tratos, llegando al extremo de incomunicarnos a 36 durante 40 días a pan y agua, y fue de este hecho que el camarrada Wilson salió loco".

dimarts, 9 d’abril del 2013

Margarida Aritzeta parla de 'El pou dels maquis' amb Xavier Grasset a l'Oracle de Catalunya Ràdio

L'escriptora Margarida Aritzeta participa aquest dimecres, dia 10 d'abril, al programa l'Oracle, de Catalunya Ràdio, que condueix i dirigeix el periodista Xavier Grasset. A la primera part del programa, que s'emet entre les 3 a les 4 de la tarda, Xavier Grasset conversarà amb l'escriptora vallenca per parlar del seu darrer llibre, "El pou dels maquis". A la segona part del programa, Aritzeta participarà a la tertúlia d'actualitat, principalment de l'actualitat política del país, que en aquesta edició comptarà també amb Rosa Massagué, periodista; Jordi Grau, director adjunt d'El Punt Avui, i Melcior Comes, escriptor.

El Gorg Negre: YouTube i el joc de compartir ficcions

Una novel·la no és només una novel·la, sinó l'inici d'un diàleg que potser no s'acaba mai... i si no, vegeu el que m'ha passat amb "El Gorg Negre", només aparèixer la novel·la a les llibreries. Tot va començar quan vaig demanar a l'amic Enric Arilla, del Servei de recursos audiovisuals de la meva universitat, que m'ajudés a muntar una sèrie d'imatges que servissin de fons a uns fragments de lectura del llibre i ell em va dir: mira, et deixo en bones mans. I em va presentar els becaris del servei, la Nur i el Jordi.

Val a dir que d'entrada em vaig mirar dues vegades aquells dos estudiants, sense saber si havia de fiar-me'n.  Els vaig dir el que volia i els mitjans que tenia... vam començar a filmar... Tots anàvem amb timidesa, no ens coneixíem de res... Però era alguna cosa diferent de la rutina de les classes i de filmar actes institucionals.

-Només tinc paisatge -els vaig dir.

Ens vam mirar les fotos que portava.

-Uns paisatges esplèndids, unes fotografies meravelloses!

-Sí, me les ha deixades en Martí Boada.

Havíem estat tot un matí triant-les, a la seva casa de Campins. 

-És un crack! -van dir.
-I tant... 

Llavors, provant d'imaginar-me les seqüències dels videos, vaig dir:

-Jo m'imaginava els personatges, les dones d'aigua, els guerrers, els cavallers, els follets... però no en tinc.
-Vols dir que hi falten personatges...
-Sí, i acció... a la novel·la n'hi ha tanta!!! 
-Jo conec algú que... -va dir llavors la Nur.

En aquell moment ja havíem passat un parell d'hores amunt i avall, havíem xerrat, no es pot dir que ens haguéssim fet amics però ja sabíem de quin peu calçàvem.

La Nur va fer un te, el vam deixar reposar mentre enregistràvem veus... després, mentre ens el preníem, em va mostrar unes fotografies, em va ensenyar uns dibuixos. Fantàstics. 

-Són d'uns amics meus -va dir. 
-Vols dir que ho voldran?

I així va començar una cadena que va permetre un treball en comú. Les mans i les idees de la Nur Ortega van enllaçar els dibuixos magnífics d l'Ion Ander Ramírez (vegeu-ne mostres: uns guerrers i uns dracs que no m'hauria pogut ni imaginar), les imatges de la Isthar Piñol (fotos de Creativa Lente) caracteritzada de dama medieval, de dona d'aigua... i encara m'esperava una altra sopresa: la mateixa Nur es va convertir en nimfa i en protagonista enamorada del cavaller de Vilardell!!! (gràcies a la divertidíssima, esplèndida, actuació seva i del seu company, en Robert Boloc, que omplen d'emoció i tendresa el quart video).

Paga la pena compartir aquests videos. Saber que un llibre no s'acaba mai en ell mateix. Us n'ofereixo els enllaços, després d'haver-vos-en contat els secrets:





dilluns, 8 d’abril del 2013

Aritzeta presenta "El pou dels maquis" dimarts a les 8 del vespre al Centre de Lectura de Reus


Margarida Aritzeta presenta aquest dimarts, 9 d'abril, a les 8 del vespre, al Centre de Lectura de Reus, la seva darrera novel·la, "El pou dels maquis". L'acte consistirà en una conversa de l'autora amb el director de l'Arxiu Municipal de Reus, Ezequiel Gort, i la directora teatral i actriu Dolors Juanpere llegirà alguns fragments de l'obra. "El pou dels maquis" és una novel·la sobre uns fets reals que van passar a la masia Cardellà de Valls entre 1946 i 1947, i que recull, també, la presència i les accions d'aquests lluitadors antifranquistes a diverses poblacions de l'Alt Camp i el Baix Camp.

Es complementa amb un segon volum , "El Pou dels maquis: els fets, els documents", que és una making of de la novel·la, on s'explica el procés de recerca i documentació d'uns episodis que s'emmarquen en l'anomenada "Caiguda dels Vuitanta" del PSUC de l'abril de 1947.

divendres, 5 d’abril del 2013

Margarida Aritzeta presenta dissabte "El pou dels maquis" a Manlleu en el marc del 30è aniversari de la ràdio local


L'escriptora de Valls, Margarida Aritzeta, presenta aquest dissabte, dia 6 d'abril, a les 8 del vespre, a la sala d'exposicions de Can Puget de Manlleu el llibre "El pou dels maquis" en un acte en el que també parlarà del paper de Manlleu com a punt de contacte en l'entrada dels guerrillers des de França. L'acte s'inscriu en la celebració del 30è aniversari de Ràdio Manlleu i l'emissió del programa número 100 de l'Avió de paper. Comptarà amb la presència d'Àlex Garrido, escriptor i regidor de cultura de l'Ajuntament de Manlleu, i Roger de Font i l'equip de l'Avió de Paper de ràdio Manlleu.

Tot i que "El pou del maquis" és una història novel·lada sobre la presència dels maquis a l'Alt i al Baix Camp, també recull altres aspectes de l'organització del maquis de la dècada dels 40, com el paper de Manlleu com a punt de contacte en l'entrada dels guerrillers els anys 1946 i 1947. A Manlleu, s'asseguraven el contacte amb els guies i els grups de quadres i guerrillers que anaven i venien de França a partir del domicili d'una família que vivia a unes cases barates de les afores. A la població, recull el llibre d'Aritzeta, es va aplicar la Llei de fugues, que significava disparar a matar contra algú, al·legant que es volia escapar quan l'anaven a detenir.

A la imatge, es pot veure la zona de Manlleu on s'acollia als guerrillers procedents de França abans de derivar-los cap a altres municipis de Catalunya. (Fotografia: Google Street View).

dimecres, 3 d’abril del 2013

"El pou dels maquis" permet documentar al mas Trobat de Girona un episodi paral·lel al de la novel·la


Els fets que van viure els maquis que es van establir a la masia Cardellà de Valls i que narra Margarida Aritzeta a "El pou dels maquis" estan connectats amb les detencions que es van produir en una masia de Girona, situada a la carretera de Sarrià de Ter, coneguda com el mas Trobat. La detenció a Barcelona l'11 d'abril de 1947 de Pere Valverde, que era el cap de la comissió político-militar del PSUC, va permetre a la policia franquista disposar de documentació per trobar algunes de les masies i cases on s'allotjaven i amagaven els maquis. Amb aquesta detenció van quedar al descobert tant la masia Cardellà com el mas Trobat.

En el cas del mas Trobat, però, a diferència del què narra "El pou dels maquis" sobre la masia Cardellà, quan hi van arribar els agents de la Brigada Político-social, auxiliats per efectius de la policia de Girona, els maquis s'havien amagat i tan sols es van poder endur en Rafael Roch, de 58 anys, propietari de la masia, i el seu fill de disset anys, que es deia Josep. L'home tenia quatre noies i dos nois, el gran dels quals, en Narcís, era el veritable contacte amb els maquis i era conegut també com "el Gafas" o "el Narcís".  A la policia li constaven els noms de tota la partida: en "Narcís"; en Luís Bustamante, àlies "Busto" i "el Ramon"; en Josep Ros, àlies "el Ros" i "el Manco"; en Joan Suñer o Andrés Puigbò, àlies "el Joan", "l'Oliva" o "el Noi de l'Oli".

Malgrat que hi van arribar a les quatre de la matinada no se'n van poder endur cap. Fins i tot el fill gran, en Narcís, que hi dormia aquella nit, es va poder escapar pels pèls. Van trobar el seu matalàs encara calent. El policia que el va sentir que marxava va declarar que li hauria disparat però que se li va encasquetar l'arma. Tot fa entendre que tenia més por que els homes a qui anava a detenir. 

A la pallissa del mas Trobat van localitzar una gran quantitat d'armes i explosius. A la masia Cardellà també els hi haurien trobat si hi haguessin arribat dues setmanes abans ja que els guerrillers van decidir anar-ho a amagar tot a la muntanya com a mesura de seguretat veient que començaven a detenir alguns dels seus enllaços de Barcelona.

La policia es va acarnissar de valent en els interrogatoris a la comissaria de Girona, sobretot amb el noi de disset anys, que sembla que va dir que el seu pare els ho podria explicar tot. També a la "masia Cardellà" es van endur un noi de disset anys i un de divuit cap a la comissaria de Tarragona... però aquests no consta que diguessin res. No els calia. Els policies s'havien disfressat de guerrillers i van obtenir d'en Felipe Bravo la informació que necessitaven per detenir els guerrillers que els constava que hi havia.

Margarida Aritzeta ha publicat que en un dels atestats de la detenció es fa constar que el segon dia que interrogaven en Rafael Roch, l'home de de 58 anys amo del "mas Trobat", en un moment en què suposadament els agents es van despistar, l'home va arrencar a córrer amb la primera intenció d'escapar-se però veient que no ho aconseguiria, es va llançar pel balcó de la comissaria a causa de la mala consciència que li va provocar saber que a casa seva s'hi havien amagat maquis. Els policies "no van poder fer res per evitar que se suïcidés".Són uns fets que no disten gaire del que va relatar el Premi Nobel de Literatura, Dario Fo a "Mort accidental d'un anarquista".

Malgrat l'operació de Valls i la de Girona es van fer en paral·lel, per al Grup de Girona es va obrir un Consell de Guerra posterior al consultat per Aritzeta per a la redacció de la novel·la, atès que no va ser fins més endavant que van anar detenint els maquis que s'havien establert al "mas Trobat". Però per a aquelles dates en Rafael Roch ja era mort.

dilluns, 1 d’abril del 2013

"El pou dels maquis" permet reivindicar la història d'uns lluitadors deshonrats pel franquisme


La publicació de les novel·les "El pou dels maquis" i "El pou dels maquis. Els fets, els documents"de Margarida Aritzeta està provocant que es comenci a reivindicar la història i la vida d'uns lluitadors que, deshonrats pel franquisme i abandonats pels seus, han hagut de passar els últims 60 anys en silenci. És el cas d'un dels maquis encara vius que apareixen a la novel·la, Agustí Bruguera, a qui l'autora ha regalat els exemplars recentment.

Bruguera, que actualment es troba a una residència del Maresme, es va mostrar emocionat de poder disposar d'aquest testimoni escrit d'un episodi de la seva vida i una causa que havia mantingut amagats per por a les represàlies i l'estigma social que suposava per als maquis ser considerats com a bandits i facinerosos.  Agustí Bruguera va ser un dels maquis que el 1946 va entrar a Catalunya, procedent de França, per anar a parar a la masia Cardellà de Valls, prop d'on va ser detingut. Des d'aleshores havia evitat parlar, per por, d'aquest passat. Amb el llibre se sent rescabalat i amb força per plantar cara a aquells qui, encara ara, al bar de la residència, li retreuen un passat que ha procurat amagar durant anys.

De fet, aquesta situació es produeix també als diversos llocs on s'estan fent presentacions públiques de la novel·la. A les poblacions on ja s'ha donat a conèixer, "El pou dels maquis" desperta una espècie de moviment de reivindicació cívica en què surten a la llum noms, persones i accions que els protagonistes no han explicat i les seves famílies tampoc coneixen però que, considera l'autora, s'han de començar a destapar.

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | Macys Printable Coupons