Pages

divendres, 22 de febrer del 2013

Un centenar de persones a la presentació a Valls de "El pou dels maquis" de Margarida Aritzeta



Unes cent persones han assistit aquest dijous, 21 de febrer, a l'acte de presentació del doble llibre "El pou dels maquis" de Margarida Aritzeta a Valls, a la sala d'actes de l'IEV. Xavier Salat, president de l'entitat, ha obert l'acte assegurant que "m'he emocionat" llegint passatges de la novel·la que fan reviure espais i persones del Valls de mitjans dels anys 40, entre els que s'hi compten els seus propis familiars i els d'altres assistents a l'acte.

Lluís Figuerola ha llegit diversos paràgrafs de la novel·la editada per Cossetània i del llibre que la complementa amb detalls de la recerca documental i, en paral·lel l'autora i el director de l'Arxiu Municipal de Valls, Jep Martí, han mantingut un diàleg per situar el context i algunes de les anècdotes i fets que es narren al llibre. Martí ha fet referència al bombardeig que va patir la vila que va matar a unes 18 persones, en bona part de Valls, "de les que no en sabem res i van desaparèixer".  Aritzeta, per la seva banda, ha assenyalat que al llibre hi apareixen "moltes famílies, moltes persones que en uns anys foscos es van trobar enmig d'uns fets extraordinaris".

L'autora ha remarcat que el llibre procura donar a conèixer uns fets que s'han mantingut en silenci durant molts anys al si de moltes famílies que van viure a l'època i que van procurar de protegir als seus no parlant de la seva vida en la clandestinitat. Uns lluitadors que Martí ha recordat que "no tots van anar a l'exili, sinó que alguns van fer exili interior i no van parlar mai més en públic fins després de la mort de Franco". Després de la presentació, que ha conclòs amb una projecció de fotografies de l'època, els assistents han intervingut a l'acte aportant anècdotes i pinzellades de la postguerra que han viscut o els han explicat els seus familiars.

dimecres, 20 de febrer del 2013

El castanyer d'en Cuc, la força dels paisatges


El paisatge del massís del Montseny, els diferents matisos que prenen les muntanyes a mesura que avences les estacions de l'any, conformen un element important a "El gorg Negre". Una natura que sempre és darrera de les llegendes i tradicions que ha generat la muntanya d'ametistes i que, com no pot ser d'altra manera, també influencien d'alguna manera el destí dels protagonistes de la novel·la":

"Van travessar un paratge d’alzines sureres retortes i algun roure despullat. Van encarar un corriol que feia una pujada tan forta que quasi impedia respirar i les bèsties relliscaven. Ara veien castanyers a banda i banda, amb els flocs de punxes badats i les castanyes per terra. I en la fosca, quasi fent tentines en una matinada sense lluna, es van acostar a poc a poc a l’espectre descarnat d’un arbre gegantí, amb un esvoranc tenebrós a la soca.

- El castanyer de Can Cuc! –va fer l’Alba, amb un gest d’admiració.

- Hi havies estat?

L’Alba va fer que sí amb el cap, mentre la Queralt s’afanyava a deslligar el cavaller".

dimarts, 19 de febrer del 2013

"El pou dels maquis" es presenta a la seu de l'IEV de Valls


L'escriptora vallenca Margarida Aritzeta presenta aquest dijous, 21 de febrer, a dos quarts de 8 del vespre, a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs un doble volum editat per Cossetània sobre els guerrillers antifranquistes establerts a la masia Cardellà de Valls a mitjans dels anys 40 del segle passat: "El pou dels maquis" i "El pou dels maquis. Els fets, els documents. Realitat i documentació d'una novel·la verídica".

El primer dels volums és la història novel·lada resultant de quatre anys d'investigació i de documentació sobre la presència de maquis a l'Alt i el Baix Camp. Aritzeta assenyala que "vaig començar a investigar quan vaig saber que a l'habitació on jo dormia, sis anys abans de néixer hi dormien quatre guerrillers". La majoria dels personatges, localitzacions i fets que apareixen a la novel·la són reals i s'hi descriu una època convulsa on les tortures, les traïcions i les decisions personals van marcar als que hi participaven com a peces d'un tauler d'escacs en el que, a nivell mundial, no deixaven de ser peons. El llibre vol ser descriure com totes aquestes persones es van trobar immerses en el conflicte. Aritzeta assegura que, després de la investigació, "m'he trobat amb la sorpresa de descobrir una història d'Espanya que no l'ha explicat ningú"

El llibre, editat per Cossetània, és "un intent de convertir en paraules el silenci de dues generacions", explica l'autora, d'uns maquis que, contra els prejudicis habituals, no eren gent de les muntanyes, desarrapats i desarrelats, sinó "una guerrilla urbana que no tenia res a veure amb la imatge que n'ha donat la historiografia". "Un col·lectiu organitzat per derrocar el feixisme que no se'n va sortir", afirma, "molta gent normal que, des de la seva normalitat, i amb perills enormes, hi va donar suport".

El segon llibre, "El pou dels maquis. Els fets, els documents. Realitat i documentació d'una novel·la verídica", és un 'making of' que mostra el procés de descoberta dels fets, de localització dels documents, la consulta de la documentació del Consell de Guerra Sumaríssim (encara avui obert) al que va tenir accés l'autora pel fet de ser familiar directa de dos dels encausats (el seu pare i el seu avi) i un recorregut per la memòria de la mateixa Aritzeta. Entre els arxius i fons consultats s'hi compta l'Arxiu Històric de Tarragona, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, l'Arxiu Municipal de Valls, l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu del Tribunal Militar Tercer (IV Regió), l'Arxiu Històric del Partit Comunista de Madrid o l'hemeroteca digital del diari La Vanguardia, entre d'altres.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Contra el franquisme, amb la població civil


No són poques les referències que els llibres d'història han recollit del maquis, als quals els vencedors de la Guerra Civil espanyola han dibuixat com a facinerosos, salvatges i fins i tot sanguinaris. Els estudis més recents també recullen accions comeses per aquest col·lectiu arreu del país des d'una vessant historiogràfica. "El pou dels maquis" s'endinsa en aquests fets però a la vegada incorpora, a la gran complexitat del moment històric, els motius i sentiments que guien el comportament d'uns guerrillers que volien ser també defensors de la població davant el franquisme. 

Un exemple és l'episodi que podia haver marcat per sempre la història del petit nucli de Picamoixons (Alt Camp) i que fins a la data ha estat força desconegut. El grup de maquis tenia l'ordre de fer volar un tren militar carregat d'explosius durant el canvi d'agulles a l'estació. Una estació que, a més, era a tocar d'una indústria paperera i de l'arsenal d'explosius d'una pedrera propera. L'acció suposava, doncs, una gran detonació que podia destruir bona part del poble i causar la pèrdua de nombroses vides humanes. "El pou dels maquis" mostra l'actitud d'uns homes que finalment, i davant d'aquestes conseqüències, van decidir suspendre l'atemptat i exposar-se a dures represàlies per haver desobeït les ordres.

divendres, 15 de febrer del 2013

Converses de galeria al costat dels maquis a la masia Cardellà de Valls


La masia Cardellà, situada al Tomb del Balcó de Valls, és l'escenari central de la novel·la "El Pou dels maquis". Situada en zona de pas, nombroses persones desviaven el seu camí per asseure's a recer de la galeria i fer petar la xerrada, mentre es refrescaven. Dones i nens passaven tardes a aquest espai mentre, pocs metres més enllà, els maquis anaven construint un pou. Un seguit de vides que, amb total quotidianitat, es van veure al mig del context històric de finals de la Segona Guerra Mundial, a l'espera, encara, que els aliats els ajudessin a derrocar el franquisme.

El dia que els membres de la Guàrdia Civil, disfressats de treballadors, van arribar a la masia per detenir als maquis, la mestressa va pensar que eren un altre grup que feia una aturada al seu camí. A un, li va comentar que feia mala cara i semblava afamat, i els va oferir dinar. Al cap de dues hores, els mateixos homes se l'emportaven detinguda junt amb altres estadants de la masia.

dimecres, 13 de febrer del 2013

Quatre anys de documentació per reconstruir uns fets reals


L'elaboració de "El pou dels maquis" comença el 2008. Aquella primera consulta per Internet permet a l'autora trobar una publicació digital on es parlava d'uns maquis detinguts que tenien la seva base a la masia Cardellà, la masia on ella viu actualment. A partir d'aleshores planifica els arxius que ha de consultar per obtenir tota la informació i és el 2010 quan intensifica la recerca visitant-los i compilant documents.

Entre els arxius i fons consultats s'hi compta l'Arxiu Històric de Tarragona, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, l'Arxiu Municipal de Valls (d'on obté el cens de les persones que residien a la masia a finals dels anys 40), l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu del Tribunal Militar Tercer (IV Regió). Allà descobreix que la causa continua oberta i només pot accedir a la documentació pel fet de ser familiar directa d'alguns dels encausats (el seu pare i el seu avi). La recerca també es fa a l'Arxiu Històric del Partit Comunista de Madrid o l'hemeroteca digital del diari La Vanguardia, entre d'altres. 

Les dades obtingudes en aquest treball exhaustiu de documentació són les que permeten fer el retrat del context històric i dels fets a partir dels quals Margarida Aritzeta escriu la novel·la "El pou dels maquis". Aquest procés de recerca, més detallat, és el que també es descriu en el volum "El pou dels maquis. Els fets i els documents" i on els lectors poden sorprendre's que ben entrat el segle XXI determinats fantasmes del passat segueixin a l'ombra del poder.

La Porta del Gorg Negre


Per què tot comença a "la Porta del Gorg Negre"? Perquè una vegada que l'Alba ha entrat al Gorg Negre ja no en podrà tornar a sortir fàcilment. La "Porta" es tanca... Però ella ho sabrà massa tard.

Tot va començar a Gualba, en un punt del Montseny. O potser va començar al castell de Montsoriu, que senyoreja un turó que domina tota la vall de la Tordera, per on antigament passava la Via Augusta.L'Alba era una noia normal que feia una vida normal. El seu germà havia marxat de casa, de can Figueres de Gualba, quan ella era petita, quasi no el recorda, i de sobte, ara el somnia cada dia. "Em trobaràs al Gorg Negre, li diu, fes lliscar una pedra plana sobre la superfície de l'aigua! I ella hi va. Ximpleta?

Darrere del Gorg Negre hi ha un món desconegut on ella buscarà l'Aram, el seu germà. Però no sap que també és la terra del Cavaller Soler de Vilardell i del terrible Drac de Sant Celoni, ignora que els gorgs són habitats per les Dones d'Aigua i els boscos són plens de follets, que en algun indret de la muntanya, on vigilen els llops, hi dorm el gegant Ismè. Més ben dit, sí que ho sap, ella ja sabia aquestes històries, però sempre se n'havia rigut: són coses de criatures.


No sap de la maldat dels Homes sense Rostre, que s'han posat al servei del castlà de Montsoriu mentre el vescomte de Cabrera guerrejava lluny, no sap que ara al castlà de Montsoriu li diuen el Nigromant...

Ignora els poders de la fetillera de la Castanya, la terrible Pallejana. Ignora el terrible drama de la Dama Roja de Montsoriu, el poder els Serpents que dormen al soterrani del castell amb un brillant a la boca, on és que ha anat a parar l'Espasa de Virtut, que un dia va empunyar Ramon Berenguer II, "Cap d'Estopes". No sap què busquen els cavallers del Temple, ni quins secrets s'amaguen el monestir de Sant Salvador de Breda, no sap res del braman que va venir de l'Índia amb un llibre i un cabàs de serps... No endevina el trepig dels cavalls d'en Serrallonga...

Ha passat la Porta. L'espera la descoberta d'un món terrible. Però també l'espera la descoberta de l'amistat, de l'amor, del dubte, la traïció. De l'hivern i el ressorgir de la primavera.


dilluns, 11 de febrer del 2013

"El Gorg Negre", la novel·la mitològica del Montseny

"El Gorg Negre" és la darrera novel·la de l'escriptora Margarida Aritzeta. Una obra que es desenvolupa pels escenaris del Parc Natural del Montseny i a través de la qual es reviuen les llegendes, narracions i figures mitològiques que han perviscut en la memòria dels habitants del massís. 

L'Alba, la protagonista turmentada pels malsons sobre el seu germà desaparegut, abandonarà la casa de Gualba per buscar-lo. S'endinsarà en un món desconegut i fantàstic que, tot i semblar-li sorprenentment familiar, aviat descobrirà que és molt perillós. Pel camí viurà grans aventures i trobarà amics, però també éssers amb qui l'enfrontament serà quasi inevitable. I haurà d'aprendre a reconèixer-los.Aclaparada per la incertesa i el misteri, s'agafarà amb dents i ungles a una única pista: el Gorg Negre, el senyal que haurà de seguir...

"El Gorg Negre", editat per l'Estrella Polar, respon a la perfecció al fenomen del 'Crossover'. Aquells llibres capaços de trencar barreres generacionals i que poden satisfer als lectors més exigents de totes les edats.

"El pou dels maquis", de Margarida Aritzeta, a les llibreries


Aquest dilluns, 11 de febrer, surten al mercat 'El pou dels maquis' i 'El pou dels maquis. Els fets, els documents. Realitat i documentació d'una novel·la verídica' de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. Es tracta d'un doble volum sobre uns fets històrics que van succeir a la segona meitat dels anys 40 a la masia Cardellà, a Valls, on l'autora va néixer i viu actualment, i on uns maquis hi construïen un pou. El primer dels llibres recrea els fets en forma de novel·la, mentre que el segon és un 'making of' que mostra el procés de descoberta dels fets, de localització dels documents, la consulta de la documentació del Consell de Guerra Sumaríssim (encara avui obert) i un recorregut per la memòria d'Aritzeta.

El llibre, editat per Cossetània, és "un intent de convertir en paraules el silenci de dues generacions", explica l'autora, d'uns maquis que, contra els prejudicis habituals, no eren gent de les muntanyes, desarrapats i desarrelats, sinó "una guerrilla urbana que no tenia res a veure amb la imatge que n'ha donat la historiografia". Un col·lectiu organitzat "per derrocar el feixisme que no se'n va sortir", afirma, "molta gent normal que, des de la seva normalitat, i amb perills enormes, hi va donar suport".

La majoria dels personatges i fets que apareixen a la novel·la són reals. Un viatge per la història que Aritzeta assegura que "vaig començar a investigar quan vaig saber que a l'habitació on jo dormia, sis anys abans de néixer hi dormien quatre guerrillers". "Hi ha part d'aquesta història que la meva àvia m'havia explicat com un conte, però quan vaig començar a créixer me la va deixar d'explicar", afirma l'autora. I sovint, davant les preguntes, el seu propi pare, Xavier Aritzeta, un dels protagonistes de la història, li replicava "això encara no es pot explicar perquè no està perdonat".

A "El pou dels maquis" hi apareixen vides reals, persones reals, s'hi descriu una època convulsa on les tortures, les traïcions i les decisions personals van marcar als que hi participaven com a peces d'un tauler d'escacs en el que, a nivell mundial, no deixaven de ser peons. El llibre, doncs, vol ser una "explicació del perquè totes aquestes persones es van trobar immersos al conflicte" i el perquè del final del maquis. "M'he trobat amb la sorpresa de descobrir una història d'Espanya que no l'ha explicat ningú", conclou Aritzeta.

diumenge, 10 de febrer del 2013

De soldats a bandits, a oblidats i víctimes del silenci

El procés d'elaboració de "El pou dels maquis" esdevé també el procés que posa en qüestió la imatge que ha estat escampada d'uns homes i d'unes dones que han estat titllats de 'facinerosos', de salta-camins o de guerrillers. Una imatge que interessadament s'ha volgut sostenir fins als nostres dies mantenint oberta la causa penal contra ells fins i tot després de l'amnistia política de la transició. Res més lluny, en la majoria dels casos, de la realitat d'uns soldats que van ser blasmats com a bandits, d'uns resistents antifranquistes que van ser oblidats pels seus aliats i d'uns ciutadans que es van veure obligats a silenciar el seu compromís social.

La història de la majoria dels 'maquis' és la d'uns lluitadors antifranquistes que van ser vençuts. En el context de postguerra, als anys 40, es van lliurar a la resistència convençuts que l'aliança internacional, que ja havia derrotat al feixisme a Europa, necessitava d'ells per posar fi a la dictadura franquista. Fins que es van adonar que havien quedat abandonats a la seva sort. De la nit al dia, uns soldats havien esdevingut uns bandits als ulls i a la propaganda del règim vencedor. I el més dolorós de tot plegat: el compromís personal que aquests homes i dones havien emprès i el patiment sofert el van haver de silenciar, forçosament, fins i tot als seus fills.

dissabte, 9 de febrer del 2013

Un tast de la novel·la 'El pou dels maquis' que edita Cossetània

L'editorial Cossetània de Valls ha publicat els dos volums de El pou dels maquis

El pou dels maquis: els fets, els documents de Margarida Aritzeta. Abans que l'obra es pugui trobar a les llibreries del país, es pot fer un tast a la xarxa tant de la novel·la com del llibre on es narra el procés de documentació. En aquest cas, les primeres línies donen moltes pistes del procés de descoberta que portarà l'autora a escriure els dos volums:


"En una publicació digital en què es parlava dels maquis vaig trobar la notícia de la detenció de quatre persones, acusades de volar una torre elèctrica a Vilaplana el 14 d’abril de 1947, dos dels quals tenien la seva base a la masia Cardellà, del terme municipal de Valls, mentre que els altres dos romanien amagats als boscos de Mont-ral


Era just sis anys abans de néixer jo.

Llavors vaig recordar dues coses. La primera, una frase que sorgia de la memòria remota de la meva infantesa, quan la iaia m’explicava: “a la masia hi havia uns maquis que feien un pou”. La segona és que el pare deia que havia estat a la presó de Pilats, a Tarragona, o més ben dit, que ell i el padrí (l’avi) havien estat a la presó."

divendres, 8 de febrer del 2013

Un relat històric: 'Els fets i els documents'


'El pou dels maquis. Els fets, els documents. Realitat i documentació d'una novel·la verídica' és el segon volum i un "making of" que mostra el procés de descoberta dels fets, de localització dels documents i la consulta de la documentació del Consell de Guerra Sumaríssim que encara avui resta obert. Parteix de Valls i de la masia Cardellà, on quatre maquis feien un pou entre 1946 i 1947, i explica els diversos indrets que recorren, que encara es poden seguir actualment. 

Recull testimonis i descriu les fonts documentals, que situen el “grup de Valls” a la Brigada Jaume Girabau de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya, expliquen com van anar la caiguda dels Vuitanta de 1947 i el Consell de Guerra Sumaríssim 35.836 de 1948, que va imposar vuit penes de mort. Argumenta per què els Aliats es van desentendre de la causa, de la mateixa manera que se’n van desentendre la Unió Soviètica i el PCE i el PSUC quan encara no havien jutjat els detinguts. El fil conductor és el pare de l’autora, que va ser qui va portar els guerrillers a la masia i que quan es va fer de les JSU, el 1943, tenia quinze anys.

dijous, 7 de febrer del 2013

Una història novel·lada: 'El pou dels maquis'


'El pou dels maquis' té dos blocs ben diferenciats que es troben distribuïts en dos llibres. El primer recrea els episodis en forma de novel·la que es van viure, a la segona meitat dels anys 40, a la masia Cardellà de Valls, on l'autora va néixer i viu actualment i on uns maquis hi construïen un pou. L’obra transporta a l’estiu del 1946 i parteix de Valls i de la masia Cardellà, on quatre maquis feien un pou entre 1946 i 1947. Explica els diversos indrets que recorren, la totalitat dels quals encara es poden veure en l’actualitat. Nou mesos més tard, el pou que havien començat a cavar es va quedar a mitges i la runa va colgar la seva història entre silencis i pors. Van ser uns temps de privacions, tortures, presons i morts, però també de coratge, amors i rialles.

El llibre recull testimonis i descriu les fonts documentals, que situen el “Grup de Valls” a la Brigada Jaume Girabau de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya, expliquen com van anar la caiguda dels Vuitanta de 1947 i el Consell de Guerra Sumaríssim 35.836 de 1948, que va imposar vuit penes de mort. Argumenta per què els Aliats es van desentendre de la causa, de la mateixa manera que se’n van desentendre la Unió Soviètica i el PCE i el PSUC quan encara no havien jutjat els detinguts.El fil conductor és el pare de l’autora, Margarida Aritzeta, que va ser qui va portar els guerrillers a la masia i que quan es va fer de les JSU, el 1943, tenia quinze anys.

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | Macys Printable Coupons